Amagat a la planta principal d’un edifici de l’Eixample, al cor de Barcelona, Casa Llimona és una capa més de la història i l’encant de la ciutat.Aquest edifici, amb les seves arrels burgeses, va ser construït l’any 1890 sota la dirección de dos grans arquitectes: Enric V. Sagnier i el seu company Joan Rubió i Bellver. Sagnier, l’arquitecte amb major nombre de construccions a Barcelona és, juntament amb figures emblemàtiques com Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, un dels pilars del modernisme català. A principis del s.XX, aquest antic palauet va ser la residència dels marquesos de la Motilla. Anys després, diversos membres de la família Llimona també van residir en aquesta casa. Josep Llimona, escultor de renom i figura prominent del modernisme català, el seu germà i pintor Joan Llimona, i la seva filla Núria Llimona reconeguda per les seves pintures de paisatge urbà de l’Eixample. Com tants altres edificis a la ciutat, Casa Llimona ha anat evolucionant al llarg dels anys i, a la dècada del cinquanta, esdevé seu de la Mútua Industrial i Comercial de Barcelona. Va ser durant aquest període que es va realitzar el fresc d’inspiració noucentista de l’entrada, pintat per Pau Ollé el 1956. També es va remodelar la façana, que va incloure la col·locació dels sota relleus, on destaca la representació del Déu Hermés que, segons la mitologia grega, juntament amb Hèrcules, va descobrir i fundar la ciutat. És per això que hi ha el mite que la ciutat de Barcelona està sota l’influx protector d’Hermes, símbol de prosperitat i comerç favorit de la burgesia catalana de l’època. Avui, aquest petit hotel conserva l’essència original amb elements nobles que resisteixen el pas del temps. Aquests elements com la claraboia de vidres de colors, les fusteries de marqueteria o els paviments de marbre blanc, mosaic o hidràulic, són de gran valor pel patrimoni de la ciutat. Cada element i cada detall de la casa, on el passat i el present convergeixen, desprén calidesa i autenticitat.
Aquesta darrera reforma de l'hotel s'adapta a l'arquitectura existent, mantenint-ne els elements històrics.
El projecte de disseny va començar amb l'estudi i l'anàlisi dels elements originals, eliminant les capes acumulades durant dècades de renovacions i recuperant l'essència dels materials nobles com la fusta, el marbre o els estucs originals.Les zones comunes gairebé no han patit alteracions ja que els seus elements originals han estat restaurats, mentre que les habitacions s'han reformat completament. En elles, encara que es reconeix l'arquitectura existent, el disseny és més modern, buscant diferenciar allò nou i allò antic. El denominador comú sempre és la calidesa i la qualitat dels materials nobles emprats, com ara el marbre, la fusta o el llautó.
Com que es tracta d'un hotel en un edifici històric, la seva distribució és el resultat de la configuració dels murs originals, donant lloc a habitacions d'una mida superior a l'habitual amb sostres de més de 3 metres d'alçada. Algunes de les habitacions han pogut mantenir elements originals com ara paviments de mosaic o grans fusteries ornamentades de fusta. Les noves particions dins de les habitacions han intentat respectar els arcs i les formes arrodonides de l'arquitectura existent i han aportat unes línies més orgàniques al conjunt.
La senzillesa del disseny posa en valor tots els elements que realitzen la qualitat arquitectònica de l'espai. D'aquesta manera, tots els detalls juguen un paper important en la decoració, des dels mecanismes de ferro i llautó, a l'elecció dels llums. Com a resultat obtenim un espai elegant, sobri i acollidor.
Arquitectura i interiorisme – Gina Cebamanos Martínez, arquitecta
Col·laboradores – Júlia Vallejo Pérez, arquitecta
Fotògraf – Enric Badrinas